sábado, 29 de enero de 2011

Chanfana à moda de Cernache *




Chanfana à moda de Cernache *
¿6 personas?

2 kg de carne de  carnero en trozos de unos 150 gr cada uno
200 gr de tocino entreverado cortado en lardones
125 gr de grasa de cerdo
100 ml de de aceite de oliva
4 dientes de ajo
2 cebollas
Unas ramas de pereji
1 c/s rasa de pimentón dulce
Vino tinto (Usé un reserva de Valdepeñas)
Sal gruesa
Pimienta de molinillo


 Dejamos los trozos de carde durante una noche en agua fría con un buen chorrro de vinagre para que desangre bien.
Se retira y se seca muy bien.  Se machacan los ajos con sal gruesa y con esta pasta se frota la carne. Se reserva.
Se mezcla la grasa de cerdo con aceite, pimentón y los lardones de tocino. Se impregna la carne con esta pasta. Se deja en este adobo como mínimo durante 12 horas.
Encendemos el horno y lo calentamos a unos 200ºC.
En el fondo de una cazuela de barro ponemos la cebolla cortadas en rodajas generosas. Encima ponemos el perejil y finalmente la carne y el tocino.
Cubrios apenas con el vino. Llevamos la cazuela tapada al horno y dejamos cocer durante unas dos hora o dos horas y media.
Se acompaña con patata cocida servida a parte.
La "chanfana" es plato nupcial en la región. Va a la mesa en la misma cazuela envuelta en mantelillo de lino blanco bordado o emplatado en loza de Coimbra.


S’havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és taaant important viatjar…
I jo…, jo me l’escoltava i deia: sí-sí, sí-sí, està clar…
Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns…, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint…, assumint aquell paper, vaig dir:
Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar…
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro…
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets mooolt divertit…!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo…

I ella no…, no entenia res… I m’agafava del braceeeet!!!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts… de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…

3 comentarios:

Marus dijo...

Un plato para chuparse los dedos mojando pan. Buen finde.

Cocino en casa dijo...

Pues sí, estaba bien bueno. Un saludo.

Patricia dijo...

que buena pinta! con esa salsita una barra de pan no dura nada!!!


Felicidades por el blog. Me quedo dando una vuelta.
http://cosasdemicocina.blogspot.com/