miércoles, 3 de noviembre de 2010

La teca. La veritable cuina casolana de Catalunya




Escrit al 1924 per Ignasi Domènech, va ser per molts i molt anys “el llibre” de la cuina catalana. S’ha de dir que no explica les diferents receptes de manera fàcil; és per alumnes avançats. Però s’ha de llegir perquè resulta molt modern si reparem a la voluntat de l’autor.
Aquest declara la seves intencions al pròleg. La primera de totes – ja present al subtítol- és la d’escriure un text que hi posi a l’abast de tothom la cuina de Catalunya.
És remarcable un fet ben especial. Mentre surt de la impremta La teca (1924) on Domènech hi recull receptes de cuina; Pompeu Fabra recopila paraules treballant per al Diccionari General de la Llengua des de 1923 a 1930, que es publicarà finalment al 1932. Aquesta circumstància em sembla molt curiosa: receptes i mots. Ambdós autors amb la voluntat de conformar-hi dos “corpus” identitaris a un moment de afirmació de la consciència nacional catalana. De vegades la obra surt quan toca, a banda de la intenció de l'autor.
Així Domènech escriu al pròleg:
“Catalunya necessitava un llibre senzill de cuina, en el qual les receptes estesin ben clarament especificades, per tal que en confeccionar els plats no sorgissin dubtes ni confusions ni s’originessin inútils pèrdues de temps i de matèries.” (1)
Si canviéssim el terme “receptes” per el de “paraules” i “plats” per “textos”, el paràgraf ben es podia referir a un diccionari. És a dir, aquest llibre pretén aclarir quines són les paraules de la cuina en català i busca l’enriquiment del vocabulari culinari:
“(...) les cuineres, han de saber cuinar bé i amb coneixement de causa, no valent-se de quatre tòpics mal entesos.”
La segona intenció declarada del cuiner és contribuir a la felicitat de la llar i la família. No és revolucionari: per a ell la encarregada de tal feina ha de ser la dona coronada “reina de la llar”. Eren temps de papers ben determinats. El paràgraf no té desaprofitament, fins i tot fica la divinitat pel mig:
“Les nostres reines de la llar han de demostrar el seu gust en la presentació de la taula: (...). La dona no ha d’oblidar mai que la llar és el seu reialme, que Déu li ha destinat perquè pugui lluir les qualitats de la seva ànima, la claredat i discreció de la seva intel·ligència i la mestria de la seva mà. És en aquest sentit que la proclamem reina: en el de què ella dirigeix les rendes del govern domèstic, no en el de rebre homenatges solament.”
La dona és para Domènech la administradora de la llar que ha de preparar-se para aquesta funció sobre qualsevol altre i de la qual depèn la felicitat i prosperitat de la família.
Finalment l’autor reivindica la seva “autoritats” de cuiner que li permet transmetre el coneixements adequats:
(...) no està escrit per una persona que no és capaç de fregir un parell d’ous (...) sinó per qui s’ha passat la vida dedicat a perfeccionar l’art culinari (...) en acreditades cuines."

(1) Domènech, Ignasi; La Teca, Edicions Març 80, Barcelona, 1994 (16ª Edició), (pp.5 a 8)

2 comentarios:

paideleo dijo...

Esta pintada está no Porriño !.

Cocino en casa dijo...

Sí señor; ao lado do mercado. Un saúdo.